Va córrer cap al poble i va avisar que havia nascut un basílisc. Tothom es va tancar dins de casa perquè els basíliscs només amb la mirada et poden matar.
Aqeull basílisc es va reproduir i els basíliscs no paraven de matar a gent, però no només d’aquell poble sinó també dels del costat.
Mentre, a Escòcia, l’home més ric, el senyor Robbins Williams contemplava com els basíliscs destruïen Anglaterra; ja que si Anglaterra era destruïda, ell seria el millor de tota la zona. Una tarda el fill del senyor Williams que es deia Geni es va assabentar de que a Anglaterra l’estaven destruint esl basíliscs. VA anar a parlar amb el seu pare, i li va dir:
Pare per què no ajudes a Anglaterra?
- Fill, saps molt bé, que si desasparegués Anglaterra seria el millor de tota la zona!
Però pare...
Ni pare, ni parar!
Si tu no els ajudes, els ajudaré jo!
Geni va anar a parlar amb Magnus, l’home més vell i savi de tota Escòcia i va dir:
Bon dia Magnus.
Boon diiaa fill meeu. Què et passaa?
No t’has assabentat?
Noo
Doncs que Anglaterra s’està destruint, pels Basíliscs
Què, què, què?
- Si, Magnus.
Suposo que voldràaas que faci alguuna cosa, perquè el teu paare no hi vol feer reees. No?
Si
Mira nooii hauràs d’anaar al regne deels éssers faantàstics, ells t’ho explicaran millor que jo.
I on està aquest regne?
A la Muntanya Sagrada d’Irlanda.
A l’endemà en Geni va fer-se una maleta i va anar a l’aeroport privat dels eu pare. VA agrarrar un avió fins a Irlanda. Quan va arribar va anar en busca d’un poble molt petit anomenat New Castre que estava prop de la Muntanya Sagrada.
Era la muntanya dels éssers fantàstics. En Geni va preguntar a una noia que caminava per allí per on s’anava a la muntanya dels éssers fantàstics i la noia li va dir:
Tu cres amb aquestes coses? Això ho diuen els iaios ximples, com el meu iaio. Tot i així, et diré on es situa aquesta muntanya tan famosa i misteriosa.
Gràcies a déu que m’ho dius!
Mira veus aquesta sendera, tira-hi recte allí t’aniràs trobant set sortidors. Entra a l’últim i veuràs un camí llarg on te trobaràs dotze arbres i un arbust. Just allí comença el bosc dels éssers fantàstics. Però vull que sàpigues que mai ningú n’ha vist cap.
Gràcies, i adéu.
Adéu.
En Geni va fer cas a la noia, però quan va arribar al bosc l’hi va agarrar por perquè estava molt fosc. Es va muntar la tenda de campanya i es va gitar a dormir. De sobte va veure una llumeta i va sortir de la tenda. VA veure un elf. L’elf li va dir:
Què hi fas aquí jovenet?
Busco a algun ésser per a que m’expliqui unes coses.
T’ho explicaria jo però prefereixo que t’ho expliqui la meva amiga, la Reina del Bosc.
I qui és la reina?
És una fada que es diu Clavellina, però per a trobar-la haurem de buscar-la per tot arreu.
D’acord. I per cert, em dic Geni.
Jo sóc l’elf Requi.
Encantat.
Mira, et dic el que haurem de fer. Haurem d’anar a l’estació dels unicorns i pegassos. Després, recorrerem el bosc, buscant a la reina i per últim, anirem al castell de la nostra reina la fada, si encara no l’hem trobada.
Al cap de cinc minuts caminant pel bosc varen veure l’estació dels unicorns i pegassos.
Mira, aquest és en Milun, el meu unicorn. Què, t’agrada?
Es clar que si!
Aquest serà el que ens portarà a fer la visita pel bosc. Munta-li a l’esquena i dis-li: aouu. Jo ja us agarraré volant.
Aouu! Uaoooh! Això si que és vida!
Mira, ja sóc aquí.
En Requi li va ensenyar el lloc on feien el menjar, on es reunien tots els éssers, el poblat, etc. Però en Geni va veure un lloc fosc i va preguntar que era. I en Requi li va contestar:
Allò és el castell dels éssers doletns, com ara orcs, licantrops, minotaures, dracs (alguns), drows, hipocamps, hidres, harpies, grius, estirges, rocs, gàrgoles, cèrbers, zombis, vampirs, ombres, malsons, gorgones, gegants, golems... Si vols, ens hi acostem, però tot sol no hi vinguis mai, tot i que les fades n’han fet encanteris per a que no hi puguen sortir.
Al cap de 10 minuts ja estaven a prop del castell de la reina, la fada.
Mira, veus aquell arc de Sant Martí?
Si
Aquell és el castell de la reina i de les tres filles. La Nini, la Umbrella i la Zica.
Toc, toc (van trucar a la porta).
Endavant!
Hola Requi, com estàs? I aquest qui és?
Estic bé i aquest és un noi que es diu Geni i vol parlar amb tu.
D’acord, estaré encantada. Passa a la sala que et guiaran les meves filles.
Mira, ves a dlat i a una porta verda, entra-hi. La mami ara vindrà.
La reina fadava parlar amb en Geni i aquest li va explicar el fet de perquè estava allí i la fada li va dir que per vèncer als basíliscs havia de dir a tots els habitants d’Anglaterra que es posessin tot el cos recobert de miralls i així la mirada mortal d’aqeusts animals els hi rebotaria i es moririen. En Geni va preguntar:
D’on treuré tants miralls?
Te’ls donaré jo, i els portaràs volant però seran invisibles. Quan arribes a Anglaterra es tornaran a fer visibles.
D’acord i gràcies per tot.
Mami perquè no es queden Geni i el tiet Requi a prendre el té?
D’acord, us voleu quedar?
Si.
I tant que si!
Moli prepara sis tasses de té!
Varen passar una hora i la fada li va dir:
Et donaré una bola de poder, així, si tens por d’alguna cosa et podràs defensar i ara ves-te’n que es farà fosc.
Adéu i gràcies.
En geni va anar fent camí però malgrat tot quan va passar per la vora del castell dels éssers dolents, resulta que una ombra s'havia escapat seguint a un follet que havia anat a donar-los de menjar. Així que l'ombra va decidir seguir a en Geni.
Quan ja feia quasi deu minuts l'ombra es va cansar de seguir-lo i va decidir atacar-lo.
En Geni se'n va adonar i li va llençar la bola màgica i l'ombra va tornar al castell dels dolents. En Geni va arrancar a córrer, va tornar al poblet, va agarrar un avió fins a Anglaterra i va comunicar a tots els habitants d'Anglaterra que es posessin els miralls que havia portat i anessin a veure tots els basiliscs.
Els basiliscs van atacar a ala gent i quan es van veure al mirall van morir i així va acabar la batalla. Anglaterra va decidir que en Geni fos el rei i el seu pare el senyor Robbins Williams va fugir de ràbia no se sap a on, però diuen que a un poblet que es diu Els Reguers de Catalunya.
I dels éssers fantàstics ningú en va tornar a saber res, però en Geni els anava a veure sovint. I ell mateix va canviar l'escut d'Anglaterra, posant-hi els símbols dels éssers fantàstics com agraïment de la seva ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada